Cal celebrar l’invisible

Cal celebrar que tens l’escriptori endreçat. Cal celebrar que ja no es veu cap cable. Cal celebrar que ja no fas la feina que has aconseguit delegar. Cal celebrar que ens tractem bé i aconseguim no enfadar-nos. Ara tot va bé, i sembla fàcil, però ha estat perquè t’ho has treballat. Només tu ho saps. No fa…

La usabilitat de Google és millorable

Sí, m’atreveixo a criticar la usabilitat dels productes on-line de Google, i en particular el Gmail. Nois de Google: el gris vol dir inactivitat. No és una percepció cultural o adquirida, és una qüestió que té a veure amb la percepció humana dels colors. Amb la llum. Amb la il·lusió. I crec que seguirà sempre així per…

Avantatges de l’aprenentatge en digital

El medi digital té uns quants i bons avantatges. És quan s’aprofiten que val la pena l’aprenentatge en aquest medi, perquè sino ens quedarem només en les limitacions que comento en aquesta entrada complementària. El medi digital pot incorporar àudio i vídeo. Aprofitem-ho per captivar i motivar a qui vol aprendre. El medi digital pot ser…

Limitacions de l’aprenentatge en digital

El medi digital és generós per a la vista i l’oïda, però no ens estimula els altres sentits, i com més sentits intervenen en l’aprenentatge, més els interioritzem els coneixements. El medi digital no és tàctil, en tot cas tocable. I el que toquem és un vidre fred, sense textures. Els botons no s’enfonsen, les pàgines no…

A on desar les coses per després trobar-les

He arribat a la conclusió que, a més de ser endreçat, el millor lloc per desar les coses i després trobar-les és a on ho sàpiga més gent. I per això, quan trobo alguna cosa interessant per Internet la reenvío a algú a que pugui interessar. I així, ja som dos a poder-la trobar.

L’àudio, el germà pobre

Amb els anys no para de pujar la qualitat del vídeo que veiem a casa. I el pobre àudio? Seguim a 44,1 i 16 bits, i a més comprimit! Què passa amb les remasteritzacions a 24 bits? Quan ens arribaran a casa per Streaming si us plau?!?!  

Els nodes canvien

Sovint creuo caminant la plaça Catalunya de BCN. Avui he arribat a una conclusió: abans la gent quedava davant del Zurich. Si t’havies d’esperar podies prendre alguna cosa. Ara queden davant d’Apple. Si t’has d’esperar tens la Wifi.