El medi digital és generós per a la vista i l’oïda, però no ens estimula els altres sentits, i com més sentits intervenen en l’aprenentatge, més els interioritzem els coneixements. El medi digital no és tàctil, en tot cas tocable. I el que toquem és un vidre fred, sense textures. Els botons no s’enfonsen, les pàgines no…
He arribat a la conclusió que, a més de ser endreçat, el millor lloc per desar les coses i després trobar-les és a on ho sàpiga més gent. I per això, quan trobo alguna cosa interessant per Internet la reenvío a algú a que pugui interessar. I així, ja som dos a poder-la trobar.
Amb els anys no para de pujar la qualitat del vídeo que veiem a casa. I el pobre àudio? Seguim a 44,1 i 16 bits, i a més comprimit! Què passa amb les remasteritzacions a 24 bits? Quan ens arribaran a casa per Streaming si us plau?!?!
Sovint creuo caminant la plaça Catalunya de BCN. Avui he arribat a una conclusió: abans la gent quedava davant del Zurich. Si t’havies d’esperar podies prendre alguna cosa. Ara queden davant d’Apple. Si t’has d’esperar tens la Wifi.
Conte publicat a la revista Cavall Fort en el número 1264 de la segona quinzena de març de 2015.
Ande yo caliente y ríase la gente. Góngora (En homenatge al meu pare)
Amb l’adveniment de la fotografia digital, has de ser tant ràpid en disparar com en esborrar.
