El medi digital és generós per a la vista i l’oïda, però no ens estimula els altres sentits, i com més sentits intervenen en l’aprenentatge, més els interioritzem els coneixements.

El medi digital no és tàctil, en tot cas tocable. I el que toquem és un vidre fred, sense textures. Els botons no s’enfonsen, les pàgines no s’arruguen.

El medi digital no pesa, no té racons, no fixa la situació de les fonts de coneixement en un espai físic.

El medi digital no fa olor.

El medi digital ens empeny a  la multitasca, a entorns que ens absorbeixen però no ens focalitzen, a ocupar menys estona en més coses.

Confuci 500 anys a.C.: “M’ho van explicar i ho vaig oblidar; ho vaig veure i ho vaig entendre; ho vaig fer i ho vaig aprendre.” Per aprendre fent cal que el cervell noti l’esforç de les mans que fan. Fer no és només pensar, és també notar els nervis, els músculs i la tensió de tot el cos quan construïm una casa o quan amb el llapis solquem el paper.

Ara ja passa que hem d’anar al gimnàs per suplir l’exercici necessari que no tenim temps de fer per culpa de la sedentarietat de la vida moderna. D’aquí a un temps haurem d’exercitar el tacte, les olors i els estímuls físics a les extremitats per reforçar l’aprenentatge muscular que haurem perdut per aprendre només en digital.

El medi digital és limitat per donar un feedback no verbal.

El medi digital necessita electricitat.

D’aquí a un temps aprendre exclusivament en digital será considerat de pobres.

Aquesta entrada és complementària de la següent: Avantatges de l’aprenentatge en digital.

La imatge que encapçala l’entrada és d’Eric Smith.