El medi digital és generós per a la vista i l’oïda, però no ens estimula els altres sentits, i com més sentits intervenen en l’aprenentatge, més els interioritzem els coneixements. El medi digital no és tàctil, en tot cas tocable. I el que toquem és un vidre fred, sense textures. Els botons no s’enfonsen, les pàgines no…
He arribat a la conclusió que, a més de ser endreçat, el millor lloc per desar les coses i després trobar-les és a on ho sàpiga més gent. I per això, quan trobo alguna cosa interessant per Internet la reenvío a algú a que pugui interessar. I així, ja som dos a poder-la trobar.
Amb els anys no para de pujar la qualitat del vídeo que veiem a casa. I el pobre àudio? Seguim a 44,1 i 16 bits, i a més comprimit! Què passa amb les remasteritzacions a 24 bits? Quan ens arribaran a casa per Streaming si us plau?!?!
Sovint creuo caminant la plaça Catalunya de BCN. Avui he arribat a una conclusió: abans la gent quedava davant del Zurich. Si t’havies d’esperar podies prendre alguna cosa. Ara queden davant d’Apple. Si t’has d’esperar tens la Wifi.
Ande yo caliente y ríase la gente. Góngora (En homenatge al meu pare)
Amb l’adveniment de la fotografia digital, has de ser tant ràpid en disparar com en esborrar.
Saber delegar és saber trobar una persona que ho farà millor que tu. Josep Maria Llauradó
