Cançons de ciutat

cancons_de_ciutat.JPG

4 cançons per a cor i piano amb música de Raimon Romaní.

Directors de coral! Ja podeu comprar la partitura a: Clivis Publicacions

 

Les lletres

 

1. L’home del banc

Quan és de nit, de lluna plena
apaga el fanal i fa ombres xineses.
Porta el recompte de les estrelles,
numera els rosers i les papereres.

A la tardor apila les fulles;
manta i coixí, si el vent no té el dia.
I si el tingués, aviat dormiria,
sota el cartró de dues neveres.

Però el seu palau és un banc de fusta:
taula, sostre, llit i casa.
Només els pardals recorden la història
de l’home del banc, del banc de la plaça.

Qui saps els anys que sempre venia
a llegir cada dia, amb vestit i corbata,
tota la premsa d’economia,
l’home del banc, del banc de la plaça.

En molt poc temps tingué una fortuna,
la feina, la feina, pujant com l’escuma.
Però tota la resta li va fer fallida:
no havia invertit en petons ni carícies.

La dona i els fills van tancar-li la porta,
i va invertir sense solta ni volta.
No va tardar a perdre la feina
i un dia per l’altre es quedà sense sostre.

Ara regenta un petit banc de fusta
l’home del banc, l’home que compta,
al parc dels pardals, a sota d’un arbre,
qui fou director del banc de la plaça.

 

2. Amb dues rodes

Les cantonades,
les passo rabent,
les avingudes,
les faig amb el vent.

A les pujades
em guanyo el meu sou.
Em recupero
baixant sense esforç

Ja ho sap el taxi
que arribo abans que ell.
Traço dreceres
també sóc gat vell.

Només els nervis
dels motors inquiets
van més de pressa
que els meus turmells.

Em sé de memòria
aquest laberint.
Recordo una història
per cada camí.

Visito països,
científics, pintors,
tots ells m’ajuden
a saber on sóc.

Bum, bum.
Mec, mec.
Bum, bum.
Mec, mec.

No em cal ser el ràpid
per dins la ciutat.
el primer arribo
per espavilat.

Ni pas de puça,
ni pas de gegant.
Amb dues rodes
acabo guanyant.

 

3. T’he buscat

T’he buscat entre les places,
els semàfors i els mercats.
Sé que estàs aquí amagada,
amor meu, a la ciutat.

T’he buscat en les andanes,
als teatres i als encants.
Amor meu, sé que t’amagues
ben a prop del meu trasbals.

Ens hem creuat deu mil vegades,
ens hem vist de prop estant.
Ens podríem reconèixer,
si paréssim un instant.

T’he buscat a les pantalles
i en la xarxa d’amistats.
Sóc com tu, també m’amago,
amor meu, a la ciutat.

 

4. Ciutat encantada

El vampir de la pressa
que ens xucla els instants.
El diable dels nombres
que ens fa fer jocs de mans.

Els fantasmes en cotxe,
espectres daurats.
Els que es juguen l’ànima
per anells asfaltats.

Forces secretes
ens fan viure apilats.
I fem hipnotisme
a turistes marcians.

Juga a embruixar-nos
la fada amistat,
l’esperit de la festa,
que ens dona la mà.

Dracs i diables,
cap-grossos, gegants,
és un món de conte
és la meva ciutat.

Crema el foc dels negocis,
tresors amagats,
dins el fum de la borsa,
la cova del drac.

Els follets de la impremta,
les serps del govern,
fent pinya i fent llenya
en castells encantats.

Dracs i diables,
cap-grossos, gegants,
és un món de conte
és la meva ciutat.

Dracs i diables,
cap-grossos, gegants,
és un món de conte
és la meva ciutat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s