1. Poder sentir tot el que m’agrada des de qualsevol lloc. 2. Pagar pel que sento. 3. Que els creadors i intermediaris cobrin en funció del que sento. 4. Poder classificar el que m’agrada amb etiquetes, favorits i llistes. 5. Compartir etiquetes, favorits i llistes amb amics i seguidors. 6. Que em suggereixi cançons i…
Dit d’una altra manera: els tenim en lloguer. En gaudim temporalment. No podem pretendre res més.
Tota llei on apareix al mateix paràgraf la paraula còpia i la paraula digital, està obsoleta.
El primer cop que vaig veure com el dissenyador mana sobre el lingüista per tallar les síl·labes a on no toca em va fer gràcia. Passats els anys s’ha convertit en una plaga, i ja no ho suporto.
Una sèrie d’humor que passa a la Estació internacional de l’espai (ISS)
contingut de la prova quikpress
M’indigno quan veig majúscules no accentuades quan cal accentuar-les. És un vici del passat de quan les tipografies no ho permetien.
El silenci no es llegeix, l’amor no es mira, la felicitat no s’escriu. la pena no es medita.
Si hagués de fundar un partit polític, seria el partit del mètode científic. La seva ideologia es veuria inspirada pels màxims coneixements científics de totes les branques de la ciència, inclosa, per descomptat, la psicologia humana.
No em sembla bé que els polítics s’abstinguin en les votacions. Han de ser clars: o sí o no. Si volen matisar el vot, s’han de saber explicar d’una altra manera. L’abstenció demostra poca valentia i poca transparència.
Bernat Romaní 