No m’agraden els renecs, els insults, les paraules malsonants. Penso que són una forma d’agressivitat del llenguatge. Penso que denoten falta de recursos verbals i no verbals més rics per aconseguir posar èmfasi. Penso que empobreixen el discurs perquè són un comodí que substitueixen moltes paraules. Reconec que també és una cosa cultural. No en…
El luxe més gran és treballar del que t’agrada més fer.
Estaria bé un lloc a Internet on anotar els meus llibres, cançons, pelis, obres de teatre, indrets, paisatges favorits, i compartir-ho amb els amics.
Un els problemes del desgavell econòmic és que no tothom juga amb les mateixes regles. Cada país se’n surt com pot i els més tramposos mouen el capital com un peix entre els forats de la xarxa. La majoria de pel·lícules de ciència ficció presenten un govern mundial únic. En tot cas, governs per a…
Les persones que tenen més seguidors al twitter són les que se cenyeixen a un tema. Sí ets dispers, ningú et segueix. Un cop més, es compleix que “Quien mucho abarca poco aprieta.”
“D’on veniu?” ens pregunta la Ramona, una veïna de la Cerdanya. “D’aquí Oceja, del poble del costat, a l’altra banda de la frontera”. “Fa vint anys que no hi vaig”, ens respon. I resulta que fa uns dies ens va passar el mateix, però a l’altra banda de la frontera. Espero mantenir sempre les ganes…
Pipí en dic pipí. Els pares són pares o papàs. Les mares, mares o mamàs. Una pupa no sé que és. De les coses brutes en dic brutes o tòxiques. Una d’elles pot ser la caca (no sempre). Però està clar que no totes elles són caca. Els nens petits no compleixen mesets, compleixen mesos…
El temps i l’aigua ho curen tot.
El que els pares fan pels fills, els fills ho retornen als seus fills. És una frase del meu pare.
Em preocupa poc que Google o Facebook ho sàpiguen tot de mi. Em sembla un valor afegit que m’arribi informació ajustada el meu perfil. I per a les generacions futures, penso que el més important és educar per tenir criteri i esperit crític més que ensenyar a posar barreres.
Bernat Romaní 