Sense discs, sense pel·lícules, sense fotos, sense llibres… les cases es van buidant d’objectes i el món es va omplint d’informació.

Tot pare ha de saber respondre al seus fills: – Per què el cel és blau cel. – Per què el mar és blau marí. – Per què la lluna a vegades es veu de dia.

Després d’uns anys treballant a prop del món de l’educació, m’atreveixo a proposar tres coses per millorar-la: 1. Aplicar el mètode científic. 2. Evitar la precipitació en els canvis de lleis. 3. Invertir en recursos humans més que en qualsevol altra cosa. Això és tot.

Em dono un consell: queda’t amb el nom de les persones. Ets qui ets gràcies a la xarxa social de persones a qui pots dirigir-te pel nom.

L’estratagema d’acabar els preus en 99 segueix funcionant, fins i tot per a les persones amb la millor educació. Els homes tenim limitacions. El primer pas per canviar el món és assumir-les.

Joc + Repte = Aprenentatge

La música ja no té suport. Els nens del futur no identificaran una música amb una caràtula, uns dibuixos, un objecte palpable. Penso que es perd alguna cosa. La percepció i la memòria són més profundes com més sentits hi intervenen. Què podríem inventar per pal·liar aquesta pèrdua?

Quan vull recordar alguna cosa, a vegades decideixo expressament no anotar-la ni a l’ordinador, ni al telèfon llest, ni en un paperet. Ho guardo a la memòria bioneuronal. És la memòria d’accés més ràpid i penso que val la pena seguir-la exercitant.

1. Poder sentir tot el que m’agrada des de qualsevol lloc. 2. Pagar pel que sento. 3. Que els creadors i intermediaris cobrin en funció del que sento. 4. Poder classificar el que m’agrada amb etiquetes, favorits i llistes. 5. Compartir etiquetes, favorits i llistes amb amics i seguidors. 6. Que em suggereixi cançons i…