Aquest curs 2022/2023 he convençut al claustre d’introduir una novel·la de lectura a l’assignatura de matemàtiques, a cada curs de l’ESO.

Com diu el professor Flip a “L’assassinat del professor de matemàtiques”: les matemàtiques son essencials, però més ho és la llengua. I jo, com a profe de mates i escriptor de LIJ, hi estic plenament d’acord.

El curs passat vaig llegir, buscar i remirar llibres de ficció on hi sortissin les matemàtiques. Vaig adoptar els següents criteris de selecció:

1. Que els alumnes s’ho passin bé llegint-los.

2. Adequats a la seva edat.

3. Que incloguin conceptes matemàtics, idealment del temari del curs.

4. Que tinguin un valor literari i un vocabulari ric, adequat a l’edat.

5. Que aportin valors que jo comparteixo.

6. Que les matemàtiques formin part de l’argument, no un argument excusa per enfilar una seqüència de problemes i enigmes.

La tria va ser difícil, sobretot perquè la literatura ha de ser una porta a un mon que t’absorbeixi, i qualsevol referència a un llenguatge abstracte i que presenta dificultats de comprensió et pot fer fora de la història. Al final, els seleccionats van ser els següents:

Primer d’ESO: L’assassinat del professor de matemàtiques, Jordi Sierra i Fabra

Segon d’ESO: “El hombre que calculaba”, Malba Tahan. Traducció de Francisco Martín Arribas

Tercer d’ESO: “El curiós incident del gos a mitjanit”, Mark Haddon. Traducció de Rosa Borràs

Quart d’ESO: “Planilàndia”, Edwin A. Abbot, Traducció de Jordi Vidal Tubau

Aquí teniu les cobertes:

“L’assassinat del professor de matemàtiques” és un llibre amè, amb ritme, i que no amaga en cap moment l’objectiu: que els tres joves protagonistes hagin de solucionar una sèrie d’enigmes per a resoldre el cas de l’assassinat del seu professor. Com sempre, Jordi Sierra i Fabra té el pols i el talent per tenir-nos intrigats pàgina a pàgina. Jordi, com t’ho fas? -Sí, ja ho sé com t’ho fas perquè ho has explicat més d’una vegada-. Però no deixo d’admirar que ets capaç de fer un llibre que ens atrapi, ja sigui sobre aspirants a astronauta o investigadors de bolets.

“El hombre que calculaba” és, per mi, la millor novel·la de divulgació matemàtica que s’ha escrit, amb problemes de lògica molt ben triats, no aquells que generen frustració per massa difícils o massa fàcils, o aquells que només busquen l’engany. L’entorn situat al Bagdad antic ens dona una perspectiva universal de les matemàtiques, més enllà de cultures. Podeu trobar amb facilitat l’autèntica identitat de l’autor d’aquest llibre, que no era precisament iraquià. També cal destacar que Beremiz -l’home que calculava-, usa sempre les matemàtiques com a eina de pau i justícia, el que reforça el convenciment que per prendre bones decisions ens cal ajudar-nos de la ciència i l’objectivitat.

Poc diré de “El curiós incident del gos a mitjanit”. Novel·la meravellosa pels valors emocionals, pel punt de vista, per l’estructura, perquè no és el que s’esperen i que els enganxarà segur. El protagonista és un gran amant de les matemàtiques, és clar. Perquè tots als que ens agraden les demostracions som una mica com ell -almenys jo-, que pensem que als dos costats d’un igual hi ha d’haver coses que valen el mateix.

El llenguatge de “Planilàndia” queda una mica antic pels temps que corren, però això no l’invalida com a novel·la, tot al contrari. A quart d’ESO poden afrontar aquest repte perfectament i com a premi podran entrar a un món oníric i de ficció en 2D i 3D inesperat. De fet, les llibreries i biblioteques situen aquesta novel·la a les lleixes de ciència ficció. També obre la porta a debats de justícia social i drets i deures en societats no igualitàries.

Parlo avui d’aquesta tria de novel·les matemàtiques perquè fa poc n’hem començat la lectura i és tot un èxit. I, a més, he aconseguit una hora de classe tranquil·la i relaxada a la setmana. Em fa feliç pensar que ha valgut la pena l’esforç de la tria. Segueixo buscant llibres en que les matemàtiques estiguin molt contextualitzades en l’argument. Sé que és complicat, però si us venen idees, me les compartiu. I en paral·lel he pensat que n’hauria d’escriure un jo!

També aprofito aquesta entrada per tenir un gran record de qui va ser la meva professora de matemàtiques de sisè a vuitè de bàsica, l’Elvira Figueres a l’escola Nabí. En realitat, dos dels quatre llibres me’ls va recomanar ella, i ens els llegia a classe. Encara guardo l’edició de fa 30 anys i em fa il·lusió ensenyar-vos les portades dels exemplars que conservo.

Per acabar un comentari sobre la versió catalana de “El hombre que calculaba”. Sí que ha existit! I n’han fet diverses edicions. Però està descatalogada. Per favor, torneu-lo a publicar per poder fer-lo llegir a les escoles.

Aquestes son les edicions que en va fer la Magrana i Empúries, i que ja no es poden comprar:

Bones lectures!